I si no és el que sembla?

I si no és el que sembla?

Cada vegada que li poses una etiqueta a una circumstància limites les teves possibilitats.

Cada cop que decideixes que saps on va una situació et robes a tu mateix@ la oportunitat de descobrir quelcom inesperat.

 

Has après a posar etiquetes per tal d’entendre les coses. Domines l’art de preveure resultats o bé estimacions de resultats. La ment es sent còmoda quan saps què li espera, fins i tot si és quelcom negatiu “es millor saber-ho per estar preparat”. El que passa, però, és que cada vegada que jutges una situació immediatament poses en marxa els teus mecanismes de resposta a la situació que preveus o creus que s’està desenvolupant. Aquests mecanismes de resposta que tens interioritzats responen a patrons adquirits en altres situacions i altres moments. És molt habitual que algunes de les teves respostes siguin degudes a patrons establerts quan eres molt jove, quan la teva capacitat de resposta davant les situacions era molt limitada.

Però ara ja no ets petit@ i la teva capacitat de resposta davant una situació és extremadament diferent. El problema és que quan poses una etiqueta o jutges una situació automàticament l’assimiles a la teva experiència passada i es posa en marxa el mecanisme de resposta per defecte. Ni tan sols te n’adones.

En el moment en què tu respons “com sempre” a una situació, aquesta situació es desenvolupa com tu havies previst. Si actues com sempre aconsegueixes el mateix resultat de sempre. Així, la teva ment està satisfeta perquè el seu assessorament era “correcte” i es realimenta el cercle.

En realitat les possibilitats són molt diverses. Cada situació es pot desenvolupar en moltes direccions diferents. Tot depèn de la postura que tu prens i la resposta que hi dones. Aquest fet es fa patent quan dues persones en les mateixes circumstàncies aconsegueixen resultats diferents, o quan t’adones que una situació afecta una persona d’una manera molt diferent que a una altra.

Què passaria si li treiessis totes les etiquetes i judicis a aquella situació que no funciona o que et fa sentir malament?

Quan et desenganxes de la necessitat de posar etiquetes i jutjar les circumstàncies et trobes amb una capacitat molt superior d’avaluar-les amb els ulls oberts. Amb aquesta avaluació conscient pots triar la resposta o curs d’acció que realment s’alinea amb el teu objectiu superior. T’alliberes de la resposta condicionada i ets lliure per triar el teu propi camí.

Evitar els judicis i desenganxar-se de la necessitat de posar etiquetes requereix un esforç conscient important. És un procés. Però et convido a provar-lo. Perquè quan tastes la llibertat de triar el teu propi camí i veus el mar de possibilitats que hi ha davant teu, la vida pren un altre sentit.

Imagina’t un any nou on TU, i no la teva història, tries el teu futur.

Per la teva autèntica expressió,

Marta Ayuso

Responder