Si. És possible.

Si. És possible.

Tenim tendència a pensar en termes de blanc o negre, una cosa o l’altra, tot o res. En molts aspectes: en avaluar situacions, en entendre processos i en prendre decisions.

Aquesta és una tendència molt instal·lada que limita, i moltes vegades fa impossible, que aconseguim el que realment desitgem.

La ment determina com ha de ser el nostre projecte (com serà un cop assolit) i quina és la forma d’arribar-hi. Tot seguit intenta col·locar el projecte quadrat en les circumstàncies externes (personals, socials, econòmiques, …).

Aleshores decidim si és possible o si no ho és. Intentem variar les circumstàncies per tal de tirar endavant el projecte/desig tal com l’hem plantejat. Quan ens trobem que les circumstàncies no acompanyen el desenvolupament del projecte, decidim que no és viable i, encara que sabem que renunciem a quelcom important, l’aparquem. Renunciem així a tirar endavant allò que ens crida pensant que les circumstàncies ho fan inviable.

El que no ens adonem és que no són les circumstàncies les que ho fan impossible, sinó la rigidesa de la nostra ment.

Qui fa el teu projecte inviable és molt fàcil que siguis tu.

Hi ha mil camins per arribar a qualsevol lloc o desenvolupar qualsevol projecte. No es tracta de ‘si’ o ‘no’. Es tracta de “com” – de quina és la manera de fer-ho per respondre a les variables que hi ha sobre la taula.

La nostra ment determina inicialment quina és la forma (tant la forma final de com s’ha de veure el projecte acomplert com la forma d’arribar-hi) i es queda encallada en que ha de ser així. Ni tan sols s’adona que hi ha maneres alternatives. I aquest és un punt clau. Des de dins és molt difícil adonar-se que hi ha altres formes. Simplement no ho veiem, tenim el convenciment que no hi ha alternatives. Per defecte, la ment planteja un camí recte i amb el mateix trajecte que ja coneix per experiència personal o bé habitual en l’entorn. I si aquesta forma no es viable determina que el projecte no es viable.

En realitat el que és inviable és la forma, no pas el projecte.

El teu projecte probablement és viable. Només cal que deixis anar les idees preconcebudes i et preguntis, en veu alta o per escrit, “Com…?” – i deixa la pregunta a l’aire. Si et poses a pensar “com” l’hemisferi esquerre del teu cervell continuarà buscant una solució en el mateix banc de dades on va generar la forma des del principi. No és això el que busques ara. Deixa la pregunta a l’aire, aparca el tema, i confia que arribaran respostes. Una altra possibilitat és que escriguis la pregunta “Com…?” i tot seguit et posis a escriure sense pensar i sense parar, encara que comencis escrivint bestieses.

L’objectiu és sortir de les estructures de l’hemisferi esquerre del teu cervell i obrir-te al reialme de possibilitats i creativitat del teu hemisferi dret. I, en tot el procés, no t’oblidis de preguntar-li al teu cor què és el que realment vol. Només el que surti d’aquí tindrà prou sentit i significat per dedicar-hi tot el que necessiti de tu mateix@ i alhora fer-te feliç.

Per la teva autèntica expressió

Marta Ayuso

Responder